La incapacitat permanent es valora a partir de reduccions anatòmiques o funcionals greus que afecten la capacitat laboral. La documentació i les circumstàncies concretes determinen cada cas.
1. Conserva la resolució.
Guarda la resolució completa i anota la data de notificació. El contingut permet identificar el grau reconegut, les dades que s’han tingut en compte i les dates rellevants.
2. Reuneix els informes mèdics disponibles.
Convé conservar els informes clínics, les proves i la documentació que reflecteixi l’evolució. No cal ordenar-ho tot abans d’una primera consulta: n’hi ha prou amb disposar del que ja existeixi.
- Informes d’especialistes i d’atenció primària.
- Proves diagnòstiques o de seguiment disponibles.
- Documentació relativa a tractaments o evolució clínica.
3. Descriu l’activitat professional.
Les tasques habituals i les exigències del lloc ajuden a situar el cas. És útil explicar quines funcions es duen a terme, quin esforç requereixen i quines limitacions es presenten en desenvolupar-les.
4. Revisa les dates sense demora.
Quan ja hi ha una resolució, la data de notificació és rellevant. Els tràmits que puguin correspondre depenen del cas i de la via aplicable, per la qual cosa convé revisar la documentació des de l’inici.
5. Valora la situació amb la informació disponible.
Una valoració inicial permet revisar la resolució, ordenar els documents i determinar quins passos poden ser pertinents segons la situació concreta.